Experts en la cuina

Descarregau l'arxiu PDF , conté videos de gent cuinant de una forma especial.

Perquè no fas click?

-

Blablabla+
clicka

Paquita Tomás

Paquita Tomàs és una cuinera mallorquina, coneguda per presentar un programa de televisió en la cadena autonòmica IB3, anomenat Sa bona cuina de Paquita Tomàs. A més ha publicat un llibre de receptes titulat La cuina de sempre amb Paquita Tomàs en quatre idiomes: català, espanyol, anglès i alemany.
Va créixer al barri de Santa Catalina (Palma) en plena postguerra. És casà i va tenir dues filles. Va exercir de professora de pintura fins que li va sorgir l'oportunitat de dedicar-s'a la cuina, que és el que realment li apassiona. De fet als 15 anys, va escriure el seu primer receptari de cuina. Ha participat en nombroses fires gastronòmiques amb grans cuiners de renom.La seva primera aparició televisiva fou l'any 1998 en un concurs televisiu de la cadena Antena 3 anomenat "Un menú de 7 estels", amb el qual va guanyar, entre d'altres premis, un apartament a Torrevella. Al programa, presentat per Agustín Bravo, hi concursaven aficionats a la cuina i és premiaven els encobreixis tradicionals, de temporada i senzilles amb poc pressupost.Després del primer salt a la gran pantalla, va passar a fer feina a Telenova, al programa "Planta Baixa", on participava i gravava des de casa seva, atenent telefonades en directe. L'any 2000, va treballar a Última Hora Radio.

Donis del 2005 treballa a IB3 Televisió, on presenta el programa "La bona cuina de Paquita Tomàs". L'emissió del programa és tot un èxit i és un dels més vists de la cadena autonòmica.

George Washington Carver

George Washington Carver (Gener de 1864 – 5 de gener de 1943) va ser un científic, botànic, educador i inventor afroamericà que va treballar en el concepte d'extensió agrària en l'Institut Tuskegee en Tuskegee (Alabama). El dia exacte i l'any del seu naixement es desconeix; es creu que va néixer al gener de 1864, abans que l'esclavitud fos abolida a Missouri. Va ensenyar als ex esclaus les tècniques de cultiu necessàries com perquè fossin autosuficients.
Gran part de la fama de Carver es basa en la seva investigació i promoció de cultius alternatius al cotó com maní i batatas. Volia que els camperols pobres conreessin amb formes alternatives com a font dels seus propis aliments i d'altres productes per millorar la seva qualitat de vida. El més popular dels seus 44 butlletins pràctics per als agricultors conté 105 receptes de menjar que utilitzen maní. També va crear o va disseminar prop de 100 productes de maní que eren útils per a la casa i la granja, incloent cosmètics, tints, pintures, plàstics, gasolina i nitroglicerina.

En la reconstrucció del sud, el monocultiu agrícola de cotó havia esgotat el sòl, i a principis del segle XX el Picudo del Cotó va destruir gran part de la collita de cotó. El treball de Carver en el maní pretenia proporcionar un cultiu alternatiu.

A més del seu treball en l'educació d'extensió agrícola per a finalitats de promoció de l'agricultura sostenible i el reconeixement de les plantes i la naturalesa, també estan entre els assoliments importants de Carver la millora de les relacions racials, la mentoría dels nens, la poesia, la pintura i la religió. Ell va servir com un exemple de la importància del treball dur, de tenir una actitud positiva, i una bona educació. La seva humilitat, humanitarisme, bona naturalesa, frugalidad i el seu rebuig al materialisme econòmic també han estat admirats àmpliament.

Un dels seus papers més importants va ser en el debilitament, a través de la fama dels seus assoliments i talents, de l'estereotip generalitzat de l'època en què la raça negra era intel·lectualment inferior a la raça blanca. En 1941, la revista Estafi ho va denominar com un "Leonardo negre", en referència a l'italià polifacètic Leonardo da Vinci.